El passat divendres 23 d’octubre el Comitè d’Empresa i la Junta ens vam reunir amb la gerència per parlar de l’ampliació de les mesures d’adaptació de jornada i mesures de conciliació.

Des de la CGT, donat que ens trobem en el marc d’una emergència sanitària on tant les autoritats sanitàries com polítiques proposen limitar la mobilitat amb l’objectiu d’intentar controlar la corba de contagis, vam entendre que calia defensar com a eix principal la no presencialitat, no només com a eina de protecció dels treballadors i les treballadores, sinó també del seu entorn personal i de la societat en el seu conjunt.

Tot i que les negociacions prèvies no auguraven res de bo, vam considerar que era positiu que l’empresa volgués arribar a un acord amb els representants dels treballadors sobre les condicions de treball en aquests moments tan difícils per a tota la societat. Malauradament, més enllà de la negociació, l’acord no va ser possible.

Des de la CGT creiem que les línies vermelles que marca gerència no ajuden a fer que les negociacions finalitzin en uns termes raonables. Opinem que l’única línia vermella hauria de ser aquella que prioritza la salut de treballadores i treballadors, evitant riscos evitables, tal com indica la llei de prevenció de riscos laborals:

Article 15. Principis de l’acció preventiva 1. L’empresari ha d’aplicar les mesures que integren el deure general de prevenció previst a l’article anterior, d’acord amb els principis generals següents: a) Evitar els riscos. b) Avaluar els riscos que no es poden evitar.

No entenem per què no s’apliquen les normes que ha aprovat el Govern de la Generalitat:

Promoure les mesures organitzatives i tècniques que permetin limitar al màxim la mobilitat de persones treballadores, prioritzant el treball a distància, el teletreball, les reunions telemàtiques, o bé, altres mesures quan la mobilitat és imprescindible, com horaris d’entrada i sortida esglaonats, flexibilitat horària, o similars.

No entenem quina interpretació fa gerència de «mobilitat imprescindible».

No entenem per què parlen de «llocs de treball que es poden desenvolupar de forma no presencial» en lloc de «activitats del lloc de treball que es poden desenvolupar de forma no presencial». Qui ha definit que un lloc de treball requereix presencialitat?

No entenem com una Universitat Pública pot acceptar aquesta manca de sensibilitat envers la situació sanitària tan crítica que estem vivint com a societat i com a país.

Des de la CGT creiem que els esdeveniments que s’han produït en la situació a Catalunya des del divendres apunten en la nostra direcció, i considerem que els treballadors i les treballadores mereixem una explicació per part del gerent de les raons que justifiquen el risc, per nosaltres i pel nostre entorn, conseqüència de la presencialitat obligatòria.

Salut i cuideu-vos.